No em refereixo a l’arbitratge de Teixeira, coaccionat per la tirania mesetària. Ni tampoc als perturbats mentals que han promogut la falsa i fastigosa campanya d’ajuts arbitrals al Barça, bitxos indesitjables moguts per l’enveja al millor equip del món i per certs tics franquistes que ja crèiem oblidats. Em refereixo al meravellós equip de Pep Guardiola que cada partit ens dóna una lliçó d’orgull i de sentiment blaugrana. Quins collons que tenen! Ja sabiem que eren els millors jugant a futbol i col.leccionant títols, però ara també sabem que són els campions de l’èpica. Veure com aquests escollits dels Déus, com si encara estiguessin orfes de títols, es van sobreposar a les adversitats i van lluitar per la victòria en un simple partit de lliga contra el Getafe, és un fet que hem de valorar moltíssim. El mulà Guardiola i aquests jugadors ens fan sentir tan orgullosos de ser del Barça...En moments de dificultat com als que un pobre col·legiat ens va abocar, van ser els tres cracks, Messi -beneït Messi, tenim tanta sort de tenir-lo!-, Xavi -visca la mare que et va parir!- i Iniesta -el nostre Àngel del futbol, els que van treure la raça, el caràcter i l’orgull blaugrana, i els que afegint el seu talent inigualable, ens van portar a una victòria que té un gran mèrit i una gran vàlua.

Aquest és l’equip que tots els culers hem somiat tenir. Al nostre entrenador i als nostres jugadors mai els hi exigirem títols. Només que es deixin la pell al camp i que ho donin tot per aquest meravellós club. Als culers no ens val només guanyar, ni tan sols jugar bé ens és suficient; els culers necessitem sentir-nos orgullosos de l’equip quan aquest abandona el terreny de joc després d’un partit. I ara, aquest orgull es desborda cada vegada que veiem que Guardiola marxa de la banqueta i que els Messi, Xavi i companyia s’abracen al cercle central celebrant una victòria com la de dissabte.

Autor / Fuente: Víctor Lozano