Sí, és la frase que, en versió interrogativa, Carlos Sainz li va dir a Luis Moya quan van trinxar el cotxe a pocs metres de creuar la meta i quan ja tenien el Mundial a la butxaca. Una frase que els culers ja apliquem al fit-xatge d’Ibrahimovic, o millor dit, al no fitxatge de David Villa. Les sensacions ens diuen que Ibra és un gran davanter, però que el seu joc no s’adapta a l’estil Barça. Em dol dir-ho, però la impressió que tinc és que amb ell el joc del Bar-ça és més lent, previsible, i el pitjor de tot, mancat de gol. I que amb Villa el joc seria més elèctric i portaríem molts més gols i punts, perquè al Pep Team, el Guaje, amb el seu instint golejador i envoltat dels seus ‘germans’ Xavi i Iniesta, se n’estaria fartant d’aniquilar porters. Accepto l’adéu d’Eto’o; era el desig d’un Guardiola que té crèdit per això i més, però no que es deixés escapar Villa per trobar-li una sortida al camerunès, llastrant així el joc ofensiu de l’equip. D’acord, donem més crèdit a Ibra, és cert que no pot ser tan “akodrado” com sembla darrerement, però ara mateix, estaria més tranquil si la responsabilitat golejadora de l’equip recaigués sobre Villa i no sobre Ibrahimovic.

El gripau verinós i la plaga d’insectes que conviuen amb ell en l’estany mesetari de la vergonya ja tenen el que volien: que la seva mentida del villarato, a base de repetir-la, es convertís en una veritat. Aquests fills i néts del franquisme, que manipulen i es neguen a acceptar la realitat, creient que encara estem en dictadura, han contaminat al Barça i al futbol en general. La seva estratègia putrefacta ha embrutat la imatge impecable de l’equip, ha posat sota sospita, pels més necis, cada partit del Barça i ha adulterat la Lliga. Als escorpins del periodisme, el temps, com va passar la temporada pasada, els posarà al seu lloc, que no és un altre que la claveguera dels envejosos, mentiders i manipuladors.

Autor / Fuente: Víctor Lozano