Després d’anys de prosperitat, arriben temps de decadència per als Lloberola, una de les famílies amb més fama de la Barcelona dels anys trenta. Aquest procés de degradació social i moral és observat amb una implacable ironia per Josep Maria de Sagarra en la seva millor novella, Vida privada.

A la sobretaula es parla del Joan. Un dels que fumen havà i xarrupen el vas de whisky té cadira al Parlament de Catalunya. No el deixaran arribar, explica. Quan posi un peu fora del club, cau.

I no diu res més.

De camí cap a casa penso en les paraules d’aquell home. La seguretat en l’afirmació és el que em fa ballar el cap.

En els últims dies m’han arribat informacions respecte als moviments que s’estan duent a terme en algunes esferes i que confirmarien la contundència del parlamentari i algunes activitats del personatge que l’han portat a viure més d’un ensurt i que l’han collocat en una posició delicada.

Aquestes informacions expliquen que, des de fa un temps, un del cossos de seguretat de l’Estat li té l’ull posat al personatge. Sembla que algú de dalt s’ha començat a interessar per la ‘Vida privada’ de l’individu i l’estan marcant de ben a la vora. Les mateixes fonts revelen que hi ha instantànies i un ampli expedient detallat a l’espera de rebre llum verda.

Enfilo La Rambla i penso en els Lloberola. Aquella família de la burgesia catalana que va passar del tot al res en un obrir i tancar d’ulls. La novel·la encara avui té vigència. Algú se l’hauria de regalar a l’interessat perquè vagi prenent nota.

El cercle es tanca.

Tot dit i que vostès ho passin bé.

Autor / Fuente: