Quan l’estiu s’intensifica, Barcelona es despulla.

Em diuen que avui és l’últim número de la temporada, que tornem al setembre, el 6, m’expliquen, i que volen que se segueixi fent això que faig. Segur? Pregunto. Segur, respon el tipus. Fem-ho, doncs. I marxo.
Aixeco el cap i miro cap a l’horitzó: des del bar de la planta 26 de l’hotel ‘Vela’, Barcelona tremola per la canícula del migdia. Montjuïc, a mà dreta. El mar al davant. I el Tibidabo, de fons, i allà: un whisky i un servidor. Un altre senyor? Fem-lo.

Setmana de dinars. A la sobretaula, Pep Guardiola. Opinions diverses per a tots els públics, però una idea comuna repetida en cada boca, sigui o no coincident en el missatge: la falsa aparença.

Conec al Pep – explica un conegut periodista– des que era jugador i és molt especial. És com una ‘doneta’. Costa entendre’l. És molt seu. Difícil.
Et diré perquè ha renovat per un sol any –comenta un ex del club–: li encanta ser el protagonista. No sabeu com! Li agrada que la gent li digui: Pep, seguiràs? Has de seguir pel Barça. I que els ‘Manel’ –grup de música– li cantin davant de tothom que segueixi. La gent no coneix Guardio-la, però els que hem estat amb ell sabem com és.

El que li rebenta al ‘Pepitu’ –seguix un tercer– és que, amb l’arribada de Sandro, ell ja no és l’únic protagonista. Ja no és el Barça de Guardiola, ara també és el Barça de Rosell i això ho porta força malament. I la renovació? Quan ja estava tot fet, amb un 2+1, va dir: en vull un. Jo em quedo amb la frase d’un dels que va ser a la negociació: si li arribem a dir que com veu Tito com a substitut seu –en cas de no seguir ell–, ens signa sis temporades! Falsa modèstia, amics.

Torno al setembre.

Tot dit i que vostès o passin bé.

Autor / Fuente: Mr. Entorn